Imposturas y dobleces

Joana en el seu dormitori

Nada que mostrar
Todo está expuesto
Todo me apetece


Referencias  gastadas
duelen los oidos
recoges los sonidos de otra vida inventada

Cuando el erizo se instala
pinchazos de dolor-amor
suena la melodia nueva
señales imprecisas de otras vidas resueltas
revisas las esencias de lo vivido y esperado

Dibujos en el mar
espuma sobre base líquida
huellas sobre la arena
que absorben agua blanca que cicatriza

Si la huella es profunda
el vertido se instala, se asienta, se mece, aplana
ondas expansivas se pliegan y repliegan
perfiles ondulados

Puntos tristes brillan contentos
guiñan la mirada del extraño
bailan a los ojos ajenos y desaparecen

Puntos inequívocos de otras tierras
piedras desgastadas por la erosión
el tiempo, el desamor.

Anonimatos identificados

Plaça d'un barri de Perpinyà (França)

Test en una plaça d'un barri de Perpinyà (França)

Cara de dona dibuixada en un test que hi ha en una plaça d'un barri de Perpinyà (França)




Sembla una plaça qualsevol en un barri qualsevol d'una ciutat qualsevol

Sembla que perquè es repeteix, aquesta imatge no té cap importància

Perd identitat, cau en l'anonimat 

Però a mi m'ha agradat aquesta plaça, i aquest test i aquesta cara de dona

I m'han agradat altres places, d'altres ciutats

I el goix que sento és el mateix, tot i que el que veig és diferent 

On està l'anonimat? en la plaça? en el barri? en la ciutat? en el sentiment?

Però la plaça, el barri, la ciutat, el sentiment, tots tenen nom

I la cara dibuixada l'ha representat algú del què no conec el nom  

L'identitat, necessita ser nombrada?

I allò que sembla igual, no té identitat?

I si es posa nom a allò que sembla igual, li donem identitat?

Proposo destriar d'allò que es repetiex, allò que ens agrada

I nombrar-lo, identificar-lo

I no deixar-nos enganyar per les manifestacions superficials del que encara no té nom.

Memoria, mentiras y memeces

                                        
Guijarros enquistados en tierra nutricia
Rastros estampados en piedra virgen
                       Cementiri berber-Camp de fòssils (Marroc,Juliol/agost de 2010)

                                         

Escarabajos de cristal
Lagrimas de terciopelo
en base de caramelo
                       Recordant a Mara (Marroc, Juliol/agost de 2010)


M'has matat, m'has près la memòria
Ja no tinc coneixement
                        La Fina li diu a la seva filla

El perquè d'aquest blog?

No hi ha resposta única. L'essencial d'aquest blog seran les preguntes. La imatge que ens aporta el títol escollit, és el de la paradoxa. I,com bé sabeu , la paradoxa és un poderos estímul per la reflexió.
Elefant:
Metàfora de la memòria.
Els elefants mai obliden; de gran intel.ligència i memòria, els elefants es reconeixen en els miralls i podrien arribar a desplegar l'autoconciència.
Un elefant sempre visita els ossos dels seus parents.
Caixa de sabates:
Tots els records caben en una caixa de sabates.
Els raigs de llum que passen a través d'un petit orifici, reprodueixen en l'interior de qualsevol caixa obscura, imatges invertides de l'exterior.